la meva excusa per tornar a… Perito Moreno

quan la meva germana gran va fer els 40 anys, va tenir la gran idea de portar-nos a Argentina a celebrar-ho. un parell de setmanes per anar a un dels grans somnis que tenia de petita. no sabria dir d’on em ve la fascinació per Argentina, només sé que està allà, que quan la meva germana hi havia d’anar per raons de feina, em feia una enveja molt gran (tot i saber que segurament no veia res del que jo voldria veure).

i és que quan era a El Calafate, no m’atrapava en veure que l’endemà hi aniria a veure el tant famós Perito Moreno. i, sí, em feia una mica de por que em decepcionés. una cosa de la que n’has sentit parlant tant, que et diuen que és tant tant impressionant; tens por que tinguis la expectativa massa alta i després no sigui tant. però no, només intuir-lo en la distància, ja vaig veure que me n’havia enamorat. i ja tenia clar que hi volia tornar, només em faltava la meva “excusa”.

i per casualitats, o no, de la vida, avui sóc jo la que fa anys. i avui és el dia que passa l’excusa per tornar que em vaig guardar: un dia volia viure un trencament del glaciar.

per a qui no sàpiga que és, adjunto un link on hi ha l’explicació de perquè passa aquest fenòmen: http://www.youtube.com/watch?v=6fgL8o9Gh54

i la notícia de la ruptura d’avui, quan aquesta ja era imminent:

http://www.clarin.com/sociedad/Perito-Moreno-cayo-madrugada_0_657534443.html

i per últim, un petit consell de menjar a El Calafate: La Lechuza, on recordo menjar-hi molt bé i a bon preu. el poble no és massa gran i quasi tot es concentra en un carrer principal, per tant no ha de ser difícil de trobar. i acabo amb algunes imatges més de quan hi vaig anar:

This slideshow requires JavaScript.

Advertisements