Abu Simbel: el temple que van desmuntar i reconstruir.

Egipte va ser un d’aquells viatges que et prepares poc: no n’havia llegit quasi res perquè ho teníem mig organitzat, n’havia llegit menys perquè era un dels viatges organitzats des de la facultat per la “setmana de viatges” i sabia que em deixaria portar, i, no sé perquè, no era un dels viatges de la meva llista de somnis i he de reconèixer que no era un viatge que em fes especial il·lusió. No és que no volgués anar-hi, no em malinterpreteu, però jo sempre he tirat més a països nòrdics, qualsevol que em conegui ho sap… ben diferent anar al desert, a un lloc càlid. La qüestió és que una té grans somnis, petits desitjos, … i després hi ha petites grans sorpreses, tresors inesperats.

El que vinc a dir: quan menys esperes d’una cosa, més possibilitats tens d’endur-te’n una grata sorpresa.

I aquest va ser el cas.

Després del caos aeri per arribar a Aswan i arribar a les tantes de la nit, sabíem que l’endemà matinaríem per recórrer els quasi 300km direcció sud cap a Abu Simbel. I la son de marxar a les 3, la meva impossibilitat de dormir en autobusos, la continua visió del desert a la nit et feien pensar “realment ha de valdre molt la pena”. I no va decepcionar.

El clarejar del sol en una carretera solitària enmig del desert ja va ser la primera gran sorpresa.

   

I ja arribar als temples, perquè sí, són dos. Amb la llum rasant de les primeres hores del matí, amb la lluna encara present al cel. I et diuen que aquells temples els va fer construir Ramses II per celebrar una victòria prop del 1200aC (i sí que en fa d’anys!). I què hi feien els egipcis allà baix? Enmig del no-res… I et diuen que els van fer en vint anys, excavant la roca i no pots estar d’impressionar-te per les meravelles que podien fer fa més de 3000 anys, que es diuen ràpid.

I el temps passà i la gent s’oblidà que hi havia un temple, vora el riu, perdut enmig del desert. I per allà al segle XIV apareixerien els primers arqueòlegs, segurament més interessats en l’or i riqueses que s’amagava dins d’aquets temples que en el descobriment en si. Que el temple ja estava mig enterrat per la sorra, van aconseguir entrar i, sí, van saquejar tot el temple i allà el deixaren.

Fins que pels anys 50, va sorgir la necessitat de fer una gran presa a Egipte, per controlar les pujades del Nil i evitar inundacions, per fer energia, … però això suposava que molts temples a la vora del riu quedarien sota l’aigua, tal com passà amb molts poblets en crear pantans aquí. I s’inicià una campanya per salvar els més importants, entre els quals trobem els d’Abu Simbel.

I aquí ve l’impressionant reconstrucció dels temples excavats en la roca. Es van desmuntar a peces i es van tornar a construir uns metres més amunt, on l’aigua no hi pogués arribar. (pels interessats: http://www.youtube.com/watch?v=dS3N80TmynQ , http://www.international.icomos.org/monumentum/vol17/vol17_2.pdf i http://www.youtube.com/watch?v=HCDQikYVnCA&feature=player_detailpage#t=46s

I allà estan ara mantenint la seva orientació original, perquè resulta que dos dies l’any: 21 d’octubre i 21 de febrer, els raigs del Sol entren dins  del santuari del temple major, fins al fons del temple i il·luminant la cara dels déus que estaven allà.

I allà és on ara els pots veure: el gran temple de Ramsés II i el temple menor dedicat a la seva esposa preferida, Nefertari.

This slideshow requires JavaScript.

Advertisements

One thought on “Abu Simbel: el temple que van desmuntar i reconstruir.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s