i va de persones que es queixen

anant, voltant, et trobes gent, persones que mentre volten es queixen. “quina llàstima que això està tancat”, “quina decepció veure tal cosa amb boira, amb la gran impressió que seria si fes sol”, “ostres, ja no tenim temps d’entrar allà”, “hem fet tard”. m’he fet un fart de sentir frases com aquestes, arreu.

jo sé que tinc una gran tendència a queixar-me, qualsevol que em conegui ho sabrà, però no sé perquè, quan vaig m’adapto. sí, segurament seria millor veure-ho sense boira, però pitjor seria no tenir la gran oportunitat d’esser-hi, de viure-ho. per què malcarar-te i amargar-te tota l’experiència lamentant-te per una cosa que no pots controlar?

que sí, que quan marxo em documento molt, potser massa, que sé perfectament el que veuré: com és i que és. però això no em treu que quan ho VISC, no deixi de sorprendre’m. perquè quan marxo, ho faig amb il·lusió per viure noves experiències, per veure coses que mai he vist i si aquell dia ha decidit ser plujós, trec el paraigua i a córrer.

i si resulta que aquella cosa que et mories per veure, te la trobes amb una bastida o tancada per obres o no tens temps d’anar-hi perquè es desvia massa del teu itinerari, doncs no passa res, es converteix en una “excusa per tornar”. encara que no facin falta, que per tornar a un lloc només fa falta proposar-s’ho, jo les acumulo. tinc la meva llista mental d’excuses per tornar a moltíssims llocs, encara que la majoria no les podré complir, estan allà i qui sap, potser algun dia les apuntaré, perquè siguin la meva ruta de destí.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s