i va de primeres vegades

sempre recordes amb una certa idealització les primeres vegades. la desconeixença, la il·lusió per la novetat, el factor sorpresa hi fan molt. Però no deixa de ser especial: és el primer cop (de molts).

m’he de remuntar molt en el temps i realment no recordo massa bé com anava tot plegat, per no dir que només tinc algun que altre flaix i ben pocs records de moments. però el cas és que la meva primera vegada va ser París ara fa 16 anys, quan la Unió Europea no era tal i anar a França encara era anar “a l’estranger”.

veure allò que has vist en fotos mil i una vegades, i veure que en realitat “no és tant gran”. passejar-te pel teu primer gran museu i que et sorprengui que hi pugui haver tal quantitat d’obres d’art en un sol lloc!

planejar el dia a dia: avui toca això, demà veurem allò. tot i que em sembla que ben poc devia fer jo a part de contemplar i sorprendre’m.

el primer vol d’avió: anar fins a Perpinyà per agafar-lo, que volar era car i així sortia molt baratet perquè era vol intern. descobrir que realment el mite dels menús dels vols era cert i ser novella en el ritual dels aeroports, que amb el temps et sorprens de l’automatisme amb que ho fas.

plasmar aquelles vistes, aquells moments que voldràs recordar, en una primera càmera de carret i el neguit del “com sortiran?”. veure-les ara i sorprendre’t que potser tampoc estaven tant malament per ser les primeres.

un petit menjador d’hotel soterrat, on es sentia el rum-rum del metro a través de les parets i on et sorprens que l’altra taula on hi ha gent, siguin catalans.

i per menjar? pel que m’han dit, per aquella època era una mica tiquis-miquis amb el menjar i es veu que dia sí, dia també, només volia menjar pizzes; quina creu que devia ser marxar una setmana i doblar-te als capricis de la germana petita i mimada. com em faltava per aprendre a gaudir del menjar, a aprofitar l’oportunitat d’estar fora de casa per endinsar-me en les mil-i-una delícies del menjar de l’altre lloc. tot i que em sembla que la primera vegada també inclou el primer bufet d’esmorzars i les primeres gofres.

i amb l’excusa que la nena era petita, portem-la a Eurodisney (o ja era Disneyland?) que així s’ho passarà bé després de veure tantes pedres i tant caminar per veure quatre esglésies.

i se’t fa curt…

no te n’adones i ja ho tens: un nou vici. t’entra dins endins sense que te n’adonis i et crea la “necessitat” de descobrir més i més. perquè mai podré agrair prou la gran sort que he tingut, d’anar amunt i avall.

i amb el temps, t’expliquen anècdotes que ni sabies. que resulta que en l’època sense targetes de crèdit i del no-euro, es van apurar tant els francs que no arribaven per anar a l’aeroport i quasi ens quedem allà.

perquè el viatge no s’acaba quan tornes, tot i les meves minses memòries, sempre hi puc tornar, sempre m’hi poden fer tornar.

Advertisements

One thought on “i va de primeres vegades

  1. Molt cert, Anna. El viatge no acaba mai quan surts de l’avió… Potser el més fascinant és que, en realitat el viatge, simplement, no termina mai. I que així sigui durant molt de temps.
    Un cop que emmalalteixis de viatjar, la cosa ja no té cura.
    Un bloc molt bonic!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s